Paroles traduites en Español · Voir les paroles originales
Aquell matí em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat.Aquella mañana me levanté, no recuerdo dónde ni siquiera cómo está el clima, y todo había cambiado.
Però jo no ho sabia, encara, i més m'hagués valgut no saber-ho mai. El meu món eraPero yo no lo sabía aún, y más me hubiera valido no saberlo nunca. Mi mundo era
petit, però suficient, abans. Deixà de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.lapequeño, pero suficiente, antes. Dejó de serlo. Mi vida, un cielo particular, nula
incertesa, dolça soledat; més tard, cau soterrat, previsibilitat maleïda, asfixiantincertidumbre, dulce soledad; más tarde, cae sepultada, previsibilidad maldita, asfixiante
aïllament. Mai res no m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre noaislamiento. Nunca nada me había hecho tanta falta. Ni la sangre que por las venas me corre no
necessitava amb la mateixa urgència. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell sorollnecesitaba con la misma urgencia. Mientras el dolor crecía, de repente, aquel ruido
estrepitós, insuportable. Cridant, plorant, vaig córrer. Era incapaç de sentir els meusestruendoso, insoportable. Gritando, llorando, corrí. Era incapaz de escuchar mis
crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obrí sota els meus peus. Morir, volia.gritos, seguramente aterradores. De repente, el abismo se abrió bajo mis pies. Morir, quería.
Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. IRecuperar mi refugio, mi amada soledad, mis límites, mi preciada isla. Y
vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror, del meu propi dolor,caí. Caía, sintiéndome cada vez más cerca de ese horror, de mi propio dolor,
del més terrorífic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja nodel más terrorífico despertar de mis sentidos, recién descubierto. Ya no
recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatídic matí, aleshores salvador. Norecuerdo cuándo fue que desperté aquella fatídica mañana, entonces salvadora. No
recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi més propera cada vegada peròrecuerdo cuánto tiempo llevo cayendo, que caigo, viendo el final más cercano cada vez pero
amb la incertesa de si mai arribarà. Ara el dolor sembla no tenir límits. El dolor i la porcon la incertidumbre de si alguna vez llegará. Ahora el dolor parece no tener límites. El dolor y el miedo
són tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.son todo lo que siento. Tengo miedo de caer para siempre.